A finals del segle XVIII, un jove francès desafiava els veïns de la ciutat de Lió que intentessin saciar el seu apetit. El jove era prim com un pal d’escombra i d’aparença delicada, amb les galtes enfonsades i solcades per arrugues prematures. Amb disset anys, pesava tan sols 45 quilos, però podia arribar a menjar gairebé el seu pes en carn. En una ocasió, un vianant li va oferir un cistell ple de pomes i ell se les va cruspir totes en només uns minuts. De fet, per unes monedes s’e