El 26 de gener del 1939, un dia gèlid d’hivern, l’exèrcit franquista va entrar a Barcelona i la ciutat va ser ocupada sense oposició. Si la majoria de barcelonins no s’haguessin tancat a casa, expectants —això, els qui no havien emprès el camí de l’exili, uns dies abans—, potser haguessin reconegut, entre els soldats que acompanyaven el general Yagüe, el gran mite culer dels anys vint Paulino Alcántara, que