El 23 d’agost del 1989, dos milions de bàltics es van donar la mà des de Tallin fins a Vílnius, un camí de sis-cents noranta quilòmetres, amb l’objectiu d’alliberar les repúbliques d’Estònia, Letònia i Lituània del domini soviètic. Tres dècades després, Jordi Arrufat viatja al lloc dels fets i analitza aquesta història d’èxit.
“Acordem que Anna Boixadors sigui penjada a la forca, conjuntament amb Guillerma Marrasquí i Eulàlia Guimerà, pel delicte de bruixeria.” I, segons havia sentenciat el tribunal, el diumenge següent d’aquell 2 desembre del 1619, en cerimò· nia pública, les tres dones van executades a la plaça de la vila. En aquest llibre, Agustí Alcoberro segueix la història d’Anna Boixadors, una dona gran, vídua, sola i estranya que vivia al marge de la comunitat. Un perfil molt comú entre el miler de dones que van ser executa· des per bruixes a Catalunya.
El professor d’Història de la Universitat de Barcelona i un dels màxims experts en aquest tema barreja en aquesta obra ficció i no-ficció per explicar les raons històriques de la cacera de bruixes a casa nostra i per què aquesta figura va aparèixer en l’imaginari col·lectiu.
Sabies que Adolf Hitler va tenir esclaus valencians durant la Segona Guerra Mundial? O que les falles de València, durant els anys trenta del segle XX, se celebraren a la ciutat de Tarragona? El doctor en Història Medieval Vicent Baydal recupera en aquest volum fets i personatges de la història del País Valencià de diferents èpoques que ens sorprendran pel seu desconeixement o inversemblança.
Les petjada dels indians encara avui és ben present als carrers de Torredembarra. Aquest llibre recull les històries de 575 homes i 27 dones d’aquesta localitat que es van embarcar cap a Amèrica entre el 1739 i el 1914. Esclavistes, abolicionistes i esclaus. Homes enriquits i mariners pobres. Vides ben diverses, però amb un origen i un destí comuns.
El migdia del 14 d’abril del 1931, Lluís Companys va proclamar la República des del balcó de l’Ajuntament de Barcelona. Una estona més tard, el president de la Generalitat, Francesc Macià, feia el mateix des de la balconada del Palau de la Generalitat. Pere Bosch i Cuenca, en aquesta obra de la col·lecció Dies que han fet història, analitza amb detall aquest fet d’audàcia i els esdeveniments de just els dies posteriors.