"Les cel·les armari, el pou, un passatge subterrani, cel·les col· lectives, la dutxa, masmorres al·lucinants, les neveres, la campana, cel·les d’incomunicació i diferents aparells amb un refinament extraordinari per penetrar-los dins les ungles; en conjunt, uns martiris propis per aniquilar un ésser humà. Per fer-se’n càrrec, s’havien de veure les cares deformades dels que arribaven a l’interrogatori.” Així resumia Josep Blanch Requesens, un supervivent d’una txeca barcelon