Quan, l’any 1928, Agatha Christie va trepitjar els elegants vagons de l’Orient Express, es va sentir com si fos en un dels millors hotels d’Europa. Les parets estaven recobertes de fusta noble, les butaques eren de cuir i incorporaven decoracions daurades, i als compartiments nocturns els llençols eren de seda i les mantes de llana. L’exclusivitat del tren es feia notar en el mobiliari, però també en els serveis i el recorregut: París, Lausana,