Aquest és un llibre que parla dels segles XVIII, XIX i XX, però d’una cultura del 6000 aC. Una esfinx al Parc de Torreblanca, a Sant Just Desvern, una porta de l’Observatori Fabra inspirada en les obertures pilona dels temples de l’antic Egipte, un obelisc al monument a Francesc Rius i Taulet al passeig de Lluís Companys… Si ens hi fixem, Barcelona i el seu entorn està plena de vestigis i estructures que ens recorden el país dels faraons.
Al segle XX, l’interès per Egipte va formar part de la cultura de masses i la capital catalana no en va ser cap excepció. Els referents a aquesta civilització no tan sols es van evocar a l’espai públic, sinó també en la literatura de viatges, en el cinema i en les escenografies de grans espectacles, a través de gent com Josep Vilaseca, Francesc Soler i Rovirosa, Eduard Toda i Oleguer Junyent.
Aquesta obra repassa les transformacions que va viure aquesta ciutat costanera del Baix Llobregat als anys trenta, des del punt de vista social, econòmic i polític. Anys convulsos que queden reflectits en una dada ben curiosa: del 14 d’abril del 1931 al 25 d’abril del 1936, Castelldefels va tenir disset alcaldes!
Entre el 1961 i el 1962, el futur president de la Generalitat Jordi Pujol va ser empresonat a Saragossa per la seva militància antifranquista. Seixanta anys després, l’editorial Comanegra ha recuperat el primer llibre de l’expresident i alguns fragments considerats inèdits, els quals toquen temes ben actuals, com la necessitat o no de sol·licitar un indult.
En el moment de màxima llibertat del Sexenni Democràtic (1868-1874) van aparèixer diversos setmanaris satírics que analitzaven l’actualitat política en clau d’humor, una tradició que va arribar fins a la Guerra Civil. Amb aquest llibre, els autors repassen els fets principals entre el 1873 i el 1939 a partir dels acudits sorgits en publicacions com La Flaca, La campana de Gràcia, L’Esquella de la Torratxa o El Be Negre.
Ara fa cent anys, el febrer del 1923, el físic alemany Albert Einstein va arribar a Catalunya per impartir diverses conferències. Aleshores ja era un científic conegut arreu i les seves teories havien revolucionat la física. En aquell moment, però, a Alemanya els jueus començaven a ser perseguits pel nazisme. Una situació que Andreu González aprofita per ficcionar un possible atemptat, a Barcelona, contra el pare de la teoria de la relativitat.
