Devia ser el 1976 i el 1977, havia mort el gos i els seus lacais estaven tan despistats, o més, que nosaltres. Amb poques coses a l’agenda, feia temps, o perdia el temps, pel barri Xino esperant que em donessin les claus d’un pis del carrer de Sant Jeroni, que no superava les sis mil pessetes de lloguer. Només tenint dos llogaters, ja hi podia viure de franc. Les claus s’amuntegaven en uns plafons amb fitxes, com les que feien servir els professors de COU per ense
