Quan es trenca qualsevol material se n’obtenen bocins més petits, que es poden tornar a fragmentar per tenir trossos encara més petits. Aquesta va ser la lògica que va dur els pensadors grecs a deduir que, continuant el procés d’esmicolar una cosa, s’hauria d’arribar a un punt en què ja no es poguessin obtenir components més petits. És a dir, la matèria havia d’estar composta per entitats diminutes indivis