El termòmetre marcava –3 ºC quan vaig aparcar al carrer de Ramon y Cajal, de Lleida, just davant de la Fundació Joan Oró. A la porta ja m’esperava el director, el nebot net del bioquímic, per ensenyar-me l’extens llegat científic d’Oró –un dels més importants del segle XX a Europa–, que han començat a catalogar.
Milers de llibres, arxivadors, fotografies, documents… m’esperaven e