La llista de fonts que ha fet servir Cerdà per recrear les històries que relata és interminable. Ha remenat hemeroteques, arxius, butlletins, comunicats de defunció, estatuts jurídics, registres meteorològics, radiogrames, cables diplomàtics, informes, arbres genealògics, el calendari lunar... No hi ha cap text, cap nom, cap detall, cap frase... que no siguin reals. Tot, remarca, és no-ficció. Tot és real.
De llibres de la Segona República se n’han escrit molts, però normalmen