Sàpiens 254  -  Història contemporània

1813 - 1906: un convuls segle XIX

Els enfrontaments civils constants derivats del procés de construcció de l’estat i la seva consolidació posterior van portar a l’exili catalans de diverses tendències polítiques

El 1823, Ferran VII va abolir la Constitució i va restablir la monarquia absoluta, acabant, així, amb el Trienni Liberal
El 1823, Ferran VII va abolir la Constitució i va restablir la monarquia absoluta, acabant, així, amb el Trienni Liberal Museu del Romanticisme de Madrid
Autor
Josep M. Bunyol
Assessor
Jordi Roca Vernet
Guardar a favorits
Antonio Guillén de Mazón respira fondo i comença a escriure. És un dia assolellat del mes de març del 1824 que convidaria a sortir a passejar pels carrers de Prada de Conflent. Superats uns mínims escrúpols, inicia un informe adreçat al govern francès en què delatarà molts dels companys amb qui havia compartit idees i espais de mobilització liberal com la Tertúlia Patriòtica de Lacy, a Barcelona.
Contingut relacionat
L'exili, una constant històrica a Catalunya
Història contemporània
500 anys d'exilis: una constant històrica
Els exilis són un fenomen transversal de la història de Catalunya. Des de l’expulsió dels jueus el 1492, fins a l’exili dels líders independetistes el 2017, centenars de milers de catalans han hagut d’abandonar el país
El 31 de març del 1492, els Reis Catòlics –a sobre– van firmar un decret d'expulsió dels jueus
Història medieval
1492: la fugida del poble hebreu
Després de més d’un segle d’escalada de la violència, la comunitat jueva dels regnes de les corones de Castella i d’Aragó va ser expulsada d’un territori que l’havia acollit, amb alts i baixos, des d’època romana
El 1582, el Consell d’Estat va recomanar l’expulsió de tots els moriscos, però l’ordre es va executar tres dècades després
Història moderna
1609 - 1614: l'expulsió dels moriscos
Al segle XVI, la Monarquia Hispànica tenia un problema i es deia l’islam a casa seva. La Casa d’Àustria i la societat cristiana els va tolerar cada cop amb més dificultats, fins a decidir expulsar-los de manera definitiva, a partir del 1609
La Guerra dels Trenta Anys (1618- 1648) va provocar molts moviments poblacionals com reflecteix aquesta pintura del flamenc Peter Snayers, el mestre dels quadres de batalles
Història moderna
1652: el primer exili polític
Entre els anys 1652 i 1671, en el marc de la Guerra dels Segadors, dos mil catalans, majoritàriament membres de l’elit dirigent del país, van fugir al Rosselló
La influència política dels exiliats va generar malestar entre l’entorn de l’emperador Carles VI, aquí en un retrat del pintor Daniel Mytens
Història moderna
1714: l'exili austriacista. Rere les passes de l'emperador Carles VI
La derrota de la casa d’Habsburg a la Guerra de Successió va provocar l'exili d’entre vint-i-cinc mil i trenta mil persones, de les quals aproximadament la meitat eren catalanes
El desterrament dels jesuïtes es va efectuar durant la primavera del 1767
Història moderna
1767: el desterrament dels jesuïtes
La primavera del 1767, els membres de la Companyia de Jesús van passar d’educar les classes privilegiades de Catalunya a tenir la condició d’exiliats, per ordre de la monarquia borbònica
Francesc Macià va ser el més actiu dels dirigents expatriats, el més respectat a l’exili i el més perseguit per la dictadura
Història contemporània
1923 - 1930: anarquistes i separatistes en el punt de mira
La dictadura de Miguel Primo de Rivera va portar a l’exili un grup de refugiats d’allò més divers, que va aplegar, als cafès de París, polítics, escriptors, artistes i, fins i tot, persones del món de la ciència
Desenes de milers de persones van creuar la frontera amb França el gener del 1939, fugint de les tropes franquistes
Guerra civil
El gran èxode: els exilis del 1936 i del 1939
Després del fracàs del cop d'estat a Catalunya es va produir una primera sortida del país de ciutadans que fugien d'anarquistes i comunistes, però res comparable amb l'allau humana que creuaria la frontera francesa després de la victòria franquista
Durant el franquisme, l’exili va continuar. Davant la possibilitat de ser detinguts, molts opositors van optar per creuar la frontera
Franquisme
1946 - 1975: temps de decepció
Des del final de la Segona Guerra Mundial i fins al 1975, centenars de milers d’exiliats catalans escampats pel món van anhelar la caiguda o la mort del dictador per poder tornar a casa. I, durant aquella espera, la vida va passar
Per als independentistes la Transició va generar pocs canvis. La lluita, la clandestinitat i l’exili van continuar
Història contemporània
1975 - 1992: els exilis de la Transició
L’exili com a escapatòria de la repressió va continuar sent, a partir del 1975, una opció per als qui van oposar-se al sistema sorgit de la Transició. Principalment, militants independentistes, alguns anarquistes i, fins i tot, comediants i un periodista
El 27 d’octubre del 2017, el Parlament de Catalunya va proclamar la independència
Història contemporània
2017: el darrer exili, fins ara...
Fa sis anys, Carles Puigdemont i set consellers del Govern van decidir abandonar Catalunya i iniciar una batalla contra la justícia espanyola a les institucions europees que, a dia d’avui, encara dura
El Museu d'Història de València està situat dins l'antic dipòsit d'aigües potables de la ciutat
Història contemporània
Espais d'exili (1492-1926)
Aquests són alguns dels indrets que expliquen o recorden la diàspora catalana, des de l’expulsió dels jueus el 1492 fins la fugida d’anarquistes, comunistes i independentistes catalans durant la dictadura de Primo de Rivera