Sàpiens 254  -  Guerra civil

El gran èxode: els exilis del 1936 i del 1939

Després del fracàs del cop d'estat a Catalunya es va produir una primera sortida del país de ciutadans que fugien d'anarquistes i comunistes, però res comparable amb l'allau humana que creuaria la frontera francesa després de la victòria franquista

Desenes de milers de persones van creuar la frontera amb França el gener del 1939, fugint de les tropes franquistes
Desenes de milers de persones van creuar la frontera amb França el gener del 1939, fugint de les tropes franquistes Agefotostock
Autor
Caterina Úbeda
Assessor
Enric Pujol
Finals de juliol del 1936. Joaquim Maria de Nadal té molta por. És el secretari polític de Francesc Cambó, líder de la Lliga Regionalista. El cop d’estat del general Francisco Franco ha sorprès Cambó al seu iot, el Catalònia, navegant pel mar Adriàtic, i decideix no tornar. Nadal, en canvi, el 17 de juliol era a Caldes d’Estrac (Maresme) i ara es troba a la Comissaria General d’Ordre Públic, a la Via Laietana de Barcelona. L’alçament franquista a la capital catalana ha fracass
Contingut relacionat
L'exili, una constant històrica a Catalunya
Història contemporània
500 anys d'exilis: una constant històrica
Els exilis són un fenomen transversal de la història de Catalunya. Des de l’expulsió dels jueus el 1492, fins a l’exili dels líders independetistes el 2017, centenars de milers de catalans han hagut d’abandonar el país
El 31 de març del 1492, els Reis Catòlics –a sobre– van firmar un decret d'expulsió dels jueus
Història medieval
1492: la fugida del poble hebreu
Després de més d’un segle d’escalada de la violència, la comunitat jueva dels regnes de les corones de Castella i d’Aragó va ser expulsada d’un territori que l’havia acollit, amb alts i baixos, des d’època romana
El 1582, el Consell d’Estat va recomanar l’expulsió de tots els moriscos, però l’ordre es va executar tres dècades després
Història moderna
1609 - 1614: l'expulsió dels moriscos
Al segle XVI, la Monarquia Hispànica tenia un problema i es deia l’islam a casa seva. La Casa d’Àustria i la societat cristiana els va tolerar cada cop amb més dificultats, fins a decidir expulsar-los de manera definitiva, a partir del 1609
La Guerra dels Trenta Anys (1618- 1648) va provocar molts moviments poblacionals com reflecteix aquesta pintura del flamenc Peter Snayers, el mestre dels quadres de batalles
Història moderna
1652: el primer exili polític
Entre els anys 1652 i 1671, en el marc de la Guerra dels Segadors, dos mil catalans, majoritàriament membres de l’elit dirigent del país, van fugir al Rosselló
La influència política dels exiliats va generar malestar entre l’entorn de l’emperador Carles VI, aquí en un retrat del pintor Daniel Mytens
Història moderna
1714: l'exili austriacista. Rere les passes de l'emperador Carles VI
La derrota de la casa d’Habsburg a la Guerra de Successió va provocar l'exili d’entre vint-i-cinc mil i trenta mil persones, de les quals aproximadament la meitat eren catalanes
El 1823, Ferran VII va abolir la Constitució i va restablir la monarquia absoluta, acabant, així, amb el Trienni Liberal
Història contemporània
1813 - 1906: un convuls segle XIX
Els enfrontaments civils constants derivats del procés de construcció de l’estat i la seva consolidació posterior van portar a l’exili catalans de diverses tendències polítiques
Francesc Macià va ser el més actiu dels dirigents expatriats, el més respectat a l’exili i el més perseguit per la dictadura
Història contemporània
1923 - 1930: anarquistes i separatistes en el punt de mira
La dictadura de Miguel Primo de Rivera va portar a l’exili un grup de refugiats d’allò més divers, que va aplegar, als cafès de París, polítics, escriptors, artistes i, fins i tot, persones del món de la ciència
El desterrament dels jesuïtes es va efectuar durant la primavera del 1767
Història moderna
1767: el desterrament dels jesuïtes
La primavera del 1767, els membres de la Companyia de Jesús van passar d’educar les classes privilegiades de Catalunya a tenir la condició d’exiliats, per ordre de la monarquia borbònica
Museu Memorial de l'Exili a La Jonquera (Alt Empordà)
Guerra civil
Espais d'exili (1936-1939)
La fugida de centenars de milers de persones a través dels Pirineus, ha deixat molts enclavaments que recorden aquell moment; llocs que actualment s’han convertit en espais per preservar la memòria dels qui van emprendre el camí de l’exili
Durant el franquisme, l’exili va continuar. Davant la possibilitat de ser detinguts, molts opositors van optar per creuar la frontera
Franquisme
1946 - 1975: temps de decepció
Des del final de la Segona Guerra Mundial i fins al 1975, centenars de milers d’exiliats catalans escampats pel món van anhelar la caiguda o la mort del dictador per poder tornar a casa. I, durant aquella espera, la vida va passar
Per als independentistes la Transició va generar pocs canvis. La lluita, la clandestinitat i l’exili van continuar
Història contemporània
1975 - 1992: els exilis de la Transició
L’exili com a escapatòria de la repressió va continuar sent, a partir del 1975, una opció per als qui van oposar-se al sistema sorgit de la Transició. Principalment, militants independentistes, alguns anarquistes i, fins i tot, comediants i un periodista
El 27 d’octubre del 2017, el Parlament de Catalunya va proclamar la independència
Història contemporània
2017: el darrer exili, fins ara...
Fa sis anys, Carles Puigdemont i set consellers del Govern van decidir abandonar Catalunya i iniciar una batalla contra la justícia espanyola a les institucions europees que, a dia d’avui, encara dura
Taula presidencial dels Jocs Florals de Perpinyà el 1950, amb Pau Casals al centre
Història contemporània
Els casals catalans
Després de la Segona Guerra Mundial, el nombre de casals catalans es va multiplicar. En aquests espais, els exiliats podien conservar la seva cultura, parlar de política i mantenir l’esperit de comunitat
Lluís Companys autoritzà l’abril del 1937 la gestió de cases d’acollida per als nens apadrinats per Plan. Unes setmanes més tard arribaven els primers infants a Puigcerdà (a la imatge)
Història contemporània
Salvar els nens de la guerra
El periodista John Langdon-Davies va endegar un projecte solidari per salvar infants víctimes de la Guerra Civil amb col·laboradors com el vescomte Cecil de Chelwood, Ingrid Bergman o Gary Cooper
La posada en escena de la Brigada de la Muerte —calaveres a la jaqueta i a la gorra de milicià i al bus— estava en consonància amb les seves accions
Guerra civil
La ruta de 'La Brigada de la Muerte'
A bord d'un òmnibus de la marca Ford, una quarantena de milicians vinculats a la FAI van organitzar un seguit de batudes a la cacera de 'feixistes' durant l’estiu del 1936, que acabaren amb almenys 250 execucions
Molts mestres republicans van anar a parar als camps de refugiats de la Catalunya del Nord
Guerra civil
L'exili dels mestres republicans
El franquisme considerava l'escola com la llavor de tots els mals republicans. Per això, més de 400 mestres es van exiliar, bé per no renegar dels ideals, bé per salvar la vida
Dues mares a la Maternitat
Història contemporània
La Maternitat d'Elna
Elisabeth Eidenbenz va impulsar l'assistència a les dones embarassades dels camps de concentració i va salvar 597 nadons de la mort
Salvador Allende i Pablo Neruda
Història contemporània
La gran gesta de Pablo Neruda
El 4 d'agost del 1939, 2.400 refugiats republicans derrotats a la Guerra Civil salparen de França rumb a Llatinoamèrica. 'Sàpiens' reconstrueix la història del Winnipeg, el vaixell solidari noliejat pel govern xilè del Front Popular gràcies a la determinació del poeta Pablo Neruda