És dissabte i queden pocs segons per a les dues de la tarda i una desena de mataronins s’apleguen al capdamunt del campanar barroc de la basílica de Santa Maria. Sostenen cordes i ajusten politges amb les mans, mentre miren amb atenció un petit rellotge digital que penja d’una de les parets. Encara que tots estan avesats al toc de les campanes porten auriculars protectors. El so d’aquest instrument pot ser tan bell com eixordador.
Es fan les dues i comença el toc de vigília. S’es