1946 - 1975: temps de decepció

Des del final de la Segona Guerra Mundial i fins al 1975, centenars de milers d’exiliats catalans escampats pel món van anhelar la caiguda o la mort del dictador per poder tornar a casa. I, durant aquella espera, la vida va passar

Durant el franquisme, l’exili va continuar. Davant la possibilitat de ser detinguts, molts opositors van optar per creuar la frontera
Durant el franquisme, l’exili va continuar. Davant la possibilitat de ser detinguts, molts opositors van optar per creuar la frontera Arxiu Colita Fotografia
Autor
Maria Coll
Maria Coll
Assessor
Enric Pujol
El 1946 fou l’any que inicià la gran decepció.” Aquesta frase de Jaume Ros i Serra, membre d’Estat Català exiliat a Andorra, explica molt bé el sentiment que, a partir de la Segona Guerra Mundial, tenien la majoria dels catalans que havien marxat fora del país. Fins i tot en un editorial del Diari de Catalunya, publicat a Mèxic el 20 de gener d’aquell mateix any, es parlava “d’aixafament moral” i de “desil·lusió popular”. Un cop esclafat el feixisme a Europa, alguns