El 1946 fou l’any que inicià la gran decepció.” Aquesta frase de Jaume Ros i Serra, membre d’Estat Català exiliat a Andorra, explica molt bé el sentiment que, a partir de la Segona Guerra Mundial, tenien la majoria dels catalans que havien marxat fora del país. Fins i tot en un editorial del Diari de Catalunya, publicat a Mèxic el 20 de gener d’aquell mateix any, es parlava “d’aixafament moral” i de “desil·lusió popular”.
Un cop esclafat el feixisme a Europa, alguns
1946 - 1975: temps de decepció
Des del final de la Segona Guerra Mundial i fins al 1975, centenars de milers d’exiliats catalans escampats pel món van anhelar la caiguda o la mort del dictador per poder tornar a casa. I, durant aquella espera, la vida va passar
