Senyoret, vol que li canti una cançó o que li reciti un verset?” Amb aquesta pregunta, formulada amb to amable i veu aguda als vianants de la Rambla i els carrers adjacents, una anciana d’aspecte i comportament extravagants sol·licitava almoina a la Barcelona de la Segona República. Cantava o recitava si rebia una moneda, i tocava el dos amb passos curts i nerviosos a la recerca de qui l’auxiliés si topava amb una negativa. Tenia un punt de fi
Dolors Bonella, més famosa que la Monyos
Personatge icònic de la primera meitat del segle XX barceloní, una dona plena de secrets i rondalles i coneguda aleshores i per sempre com la Monyos.
Guardar a favorits
