El ramat camina amb pas apressat entre els arbres, com si el món fos a punt d’acabar-se i calgués fugir a correcuita. Una mica és veritat, pensa el pastor. Ell, a estones, també té ganes de fugir corrents. Clava el bastó a terra i hi recolza les dues mans. Mentre les ovelles belluguen inquietes encomanant-se la pressa, al camp d’oliveres s’ha parat el temps. A les tardes, quan el pastor surt a engegar, aquesta quietud dels arbres li fer
