Corria el 1429 i el reialme de Catalunya i Aragó es veia sota l’amenaça de guerra amb Castella. El rei era més aviat bellicós, però sempre era de viatge; així que la reina va haver de resoldre la crisi. Els exèrcits estaven arrenglerats al camp de batalla, molt a prop de la vila de Guadalajara. Per evitar el vessament de sang, va fer plantar la seva tenda al bell mig del camp de batalla i va dir que no es mouria fins que no s’acordés una treva. I així va ser. La reina se’n va sort
Maria de Castella, la reina de la diplomàcia
El seu marit, Alfons el Magnànim, la va menystenir i la va defugir tant com va poder, i un cop instal·lat a Nàpols, va abandonar-la a la seva sort. La sobirana, però, va agafar les regnes de la situació i va governar a Catalunya.
