Després d’haver revolucionat la narrativa biogràfica i d’haver venut més de mig milió de llibres en quaranta països dels dos primers volums –M. El hijo del siglo i M. El hombre de la providencia–, el premiat Antonio Scurati presenta M. Los últimos días de Europa, el tercer volum del seu projecte dedicat a Benito Mussolini. En aquest cas, entren en escena Hitler, les lleis racials i la guerra.
Què hauria passat si el timbaler del Bruc en comptes d’un timbal s’hagués tocat una altra cosa? I si Pere el Catòlic no s’hagués fet el valent a la batalla de Muret? L’historiador i periodista Xavier Carmaniu fa un exercici d’història-ficció i, davant de grans episodis de la història de Catalunya, es pregunta què hauria passat si les coses haguessin estat diferents.
Tigre de Paper publica l’obra de James Connolly, fundador del Partit Republicà Socialista Irlandès i de l’Exèrcit Ciutadà Irlandès, per mostrar la connexió entre la lluita per l’alliberament nacional i la lluita de classes. I, al mateix temps, recuperar un dels pocs líders obrers que es va oposar a la Primera Guerra Mundial i que va participar en l’Alçament de Pasqua del 1916.
Jordi Molist ha demostrat en novel·les anteriors que domina l’època medieval. En aquesta ocasió, converteix un dels personatges més icònics de la història de Catalunya, Roger de Flor, en el protagonista. S’allunya però del comandant en cap de la Companyia Catalana d’Orient i recrea, basant-se en fonts històriques, la infància i la joventut de l’heroi. Quan el noi ingressa a una galera amb la voluntat d’aconseguir trobar la seva família.
