Qui va ser la dona que va finançar en secret la construcció de la Sagrada Família? Després d’una intensa recerca històrica, Julià Bretos novel·la la vida d’Isabel Bolet i Vidiella, una senyora benestant de la capital catalana que, el 1891, va donar de manera anònima més de mig milió de pessetes, uns diners que van permetre la construcció de la façana del Naixement del temple expiatori.
El pedagog suís Adolphe Ferrière va qualificar l’Escola Parc del Guinardó, protagonista d’aquest llibre, d’“una joia d’escola”. Però què tenia d’especial aquest centre? Els autors n’exposen l’esperit renovador i les seves virtuts a través d’una recerca documental i entrevistes a una cinquantena d’exalumnes.
Aquest llibre ens permet viatjar per terres remotes i carregades d’història sense agafar la maleta. L’escriptora Candice Millard, redactora i editora de la revista National Geographic, ens proposa acompanyar els exploradors europeus Richard Francis Burton i John Hanning Speke en el llarg i intens viatge que van fer el 1858 cap al llac Victòria. Una expedició que tenia com a objectiu descobrir l’origen del Nil (aleshores no sabien que el jesuïta Pedro Páez ja hi havia arribat, el 1618), reclamar aquest trofeu per a Anglaterra i resoldre l’enigma geogràfic de l’època.
Es tracta d’un relat d’aventures, però centrat en la rivalitat entre els dos personatges. De fet, quan Speke va morir, el 1864, per un tret accidental, Burton va dir: “Els caritatius diuen que es va disparar, i els despietats que li vaig disparar jo”.
L’escriptor de viatges Anthony Sattin intenta, amb aquestllibre, rebatre la frase del filòsof francès Gilles Deleuze: “Els nòmades no tenen història, només tenen geografia”. Sattin demostra que els nòmades tenen història i formen part de la història. Concretament analitza aquesta forma de vida des de la revolució neolítica i fins al segle XXI i la connexió que ha existit entre les societats sedentàries i les societatitinerants, sovintignorades.
Les monedes, més enllà del valor econòmic, són un símbol del poder polític i ens permeten resseguir els moments històrics més importants d’una nació. En aquest cas, Miquel de Crusafont analitza les emissions de moneda principals que s’han fet a casa nostra des del llegat grec fins al segle XX, passant per l’etapa d’expansió medieval, quan la Corona catalanoaragonesa dominava diversos territoris.
