A judada per la llum d’una espelma que genera un oasi de claror en un capvespre fosc d’hivern, a la rectoria de Vallfogona de Riucorb, una ploma gargoteja uns mots pensats per sorprendre el lector just en arribar a l’últim vers. L’home que s’aboca a l’escriptori somrient per sota el nas vesteix un hàbit religiós, incapaç d’ocultar un ànim juganer. Aquest poema, escrit com tants d’altres per passar l’estona i esmolar l’enginy, i no pas per assolir la posteritat, podria se