Les mosques es passegen per la carn cuita i en roseguen les parts toves. Les formigues ja han buidat les baies. Un brunzit d’insectes envolta l’ancià, que seu amb les cames encreuades sota la roca de punta de fletxa i espera. De tant en tant, amb un sol moviment, tira un tronquet o un os per revifar el foc que li escalfa els peus. Fa tres dies que tan sols fa aquest gest. Només aquest.
Les veus dels nens ressonen per la vall, ràpides com els passos d’un
