Quan el 1789 va arrencar la Revolució Francesa no només van començar a rodar els caps dels aristòcrates; també es van voler transformar tots els referents que, segons els revolucionaris, havien distingit l’Antic Règim. Els dirigents revolucionaris, cada cop més convençuts que tenien tota la raó del món (i als que no hi estaven d’acord se’ls tallaven les ganes de discutir de manera definitiva), van ficar-se en