Besalú, Vic, Manresa, Cervera, Santa Coloma de Queralt… Aquest llibre és un itinerari per divuit localitats de Catalunya que tenen calls. Una proposta amb un objectiu clar: descobrir la història d’aquells catalans que professaven el judaisme i que van ser expulsats, i reivindicar el llegat d’aquesta religió que encara queda arreu del país.
Aquesta novel·la coral recorre quatre dècades de la història de Rússia, des de la mort de Stalin fins a la caiguda de l’URSS, i ofereix una àmplia visió de la quotidianitat soviètica i de la dissidència durant aquest període. És un homenatge a l’art i a tots aquells que van decidir defensar-lo en temps de repressió.
L’any 1946, Ludka Nowak, una nena de nou anys, arriba a Barcelona amb més d’un centenar de nens polonesos sotmesos a un intens procés de germanització pels nazis. La Creu Roja Internacional i el consolat polonès fan possible que els nens siguin acollits a Barcelona, on es funda la primera escola polonesa. Mentre les autoritats busquen les seves famílies, els nens recuperen la llengua i la cultura que els han estat robades.
Noms com el de l’alcalde Jaume Aiguader, l’enginyer Jaume Vàchier i el conseller Carles Pi i Sunyer, segons l’autor d’aquesta obra, estan caient “injustament en l’oblit”. Per aquest motiu, Alexandre Solano, politòleg i doctor en Història Contemporània, recupera tots els projectes que aquests polítics van proposar durant la Segona República des de l’Ajuntament de Barcelona, i que haurien transformat la ciutat radicalment.
La història es pot explicar des de moltes perspectives, també des del punt de vista dels morts. En aquest llibre, l’escriptor escocès Peter Ross passeja pels cementiris de la Gran Bretanya i explica l’evolució, les misèries i les glòries d’aquest país. Sepultures de personatges cèlebres, però, sobretot, curiosos.
Com el cas de la marquesa bisexual Luisa Casati, una dama excèntrica que solia portar collarets de serps vives i que, després de morir, el 1957, va ser enterrada en un cementiri londinenc amb pestanyes postisses i un pequinès dissecat.
També destaca la vida del mariner John Taylor, mort als cent trenta-tres anys. O la tomba de Phoebe Hessel, la primera dona soldat ras, nascuda el 1713, que va servir durant anys al 5è regiment d’infanteria, fins que van descobrir la seva disfressa i va ser llicenciada al costat de la seva amant.