Tots els element del ritual estaven preparats. Començava a pondre's el sol, era l'hora. Si estava una mica nerviosa, no ho semblava, a jutjar pel posat seriós i concentrat. L'encens cremant cobria de fum la cambra. Amb la mirada mig perduda es va estirar al llit, i amb un gest de la mà, la seva fidel servent va obrir la caixa i en va alliberar una serp que sinuosament va anar a trobar la seva mestressa. I, enroscant-se entre els llençols i les voltes del seu cos, va jeure plàcida al costat
Olimpia de l'Epir, la mare d'Alexandre el Gran
La vida d’Alexandre el Gran no hauria estat possible sense Olímpia de l’Epir, la seva mare. Alguns homes de la seva època la van titllar de bruixa i de 'femme fatale', però els historiadors encara no es posen d’acord si era la realitat o misogínia
