EL 1938, l’historiador neerlandès Johan Huizinga publicava Homo ludens, amb una tesi ben clara: abans de ser sapiens o faber (‘home que fabrica’), l’homo va ser ludens. “El joc és més antic que la cultura”, sentenciava. Si mirem enrere en el temps, veurem que de raó no n’hi faltava. N’és una prova el Joc Reial d’Ur, que es va descobrir a la ciutat més important de l’antiga Mesopotàmia –l’actual Iraq–, i que es jugava amb daus i un tauler dividit en vint ca