Barcelona era una olla de pressió, a mitjan segle XIX: capital liberal d'un país conservador, ciutat oprimida militarment i econòmica des del 1714 i bombardejada repetidament per tal de sufocar les revoltes, la ciutat vivia el renaixement literari de la llengua pròpia, de reivindicacions nacionalistes, i es convertia en la capdavantera de la Revolució Industrial a l'estat espanyol. I si l'olla no va petar l'estiu del 1854 va ser per l'a
1854: quan Barcelona va enderrocar els murs medievals
A mitjan segle XIX, Barcelona emergia com un dels puntals de la industrialització al nostre país. La població havia crescut i la ciutat necessitava espai per a nous serveis, habitatges i fàbriques. Les muralles, inicialment una defensa, es convertien ara en un mecanisme de repressió i control militar. Barcelona estava atrapada i calia alliberar-la

Guardar a favorits