La imatge que tenim del segle XVIII, un cop abolides les institucions catalanes el 1714, és de prosperitat econòmica i escassetat política. Una tesi que Joaquim Albareda trenca.
La Catalunya del segle XVIII, sovint, s’ha qualificat de submisa. Per què?
La historiografia catalana, començant per Ferran Soldevila, va fer una lectura del segle XVIII molt pessimista i victimista. Segons ells, Catalunya s’havia rendit i els catalans havien renunciat a fer política, enlluernats per la pro
Joaquim Albareda: “Els catalans van seguir lluitant per les seves llibertats després del 1714”
Joaquim Albareda presenta un llibre que per primera vegada ressegueix tots els moviments de dissidència i de lluita política que els catalans, malgrat la forta repressió, van protagonitzar contra les autoritats borbòniques
