D'una finestra veig l’Acròpolis, és esplèndid. I de l’altra un mar d’un blau que enlluerna, és l’Egeu. Visc en un palau. Qui m’ho havia de dir quan, de vailet, dormia al ras o en coves amb la mare i els germans! El pare sovint era en terra de moros, o a vegades de cristians, i si hi havia sort tornava sa i estalvi amb un botí que ens feia gaudir d’una bona temporada. I quan no, menjàvem el que trobàvem.
&
