Pel número 2 del carrer de Bolívar, s’hi entrava a peu. I per la llavors anomenada avinguda de l’Hospital Militar ho feien els cotxes. Val a dir que era la porta preferida. El vehicle s’havia d’esperar que un semàfor de la casa es posés verd. Llavors s’aturava en una sala coberta amb cortines gruixudes de color carabassa. Uns empleats diligents en cobrien les matrícules amb uns plafons imantats i llavors el conductor ja podia passar a l’aparcament. L
La Casita Blanca
El que passava darrere els porticons d’aquell edifici del carrer de Bolívar era un secret absolut. Només el seu enderroc, el 2011, i el temps han revelat detalls desconeguts d’aquesta casa de cites activa durant pràcticament cent anys
