Les primeres evidències d’Homo antecessor van ser descobertes al nivell TD6 de la Gran Dolina, a la serra d’Atapuerca, i publicades a la revista Science l’any 1997. Després, van caldre vint anys perquè la comunitat científica internacio- nal acceptés aquesta nova espècie. En aquest llibre, els dos caps del jaciment expliquen l’aventura que va representar per a ells trobar aquestes restes.
Artistes com Van Gogh i Camile Claudel van acabar reclosos en un manicomi. Fernando Gómez repassa la història de vint-i-un coneguts hospitals psiquiàtrics i n’explica curiositats i anècdotes, perquè la història l’escriuen els suposats assenyats, però també els qualificats de bojos.
Fa vuitanta-cinc anys, Josep Manau, des del front de Terol, escrivia al seu diari personal: “Els homes no eren homes, eren feres”. L’historiador Oriol Riart recull en aquesta obra trenta diaris íntims de soldats republicans i també fran- quistes que van lluitar a la Guerra Civil. Quins eren els seus principals temors? Testimonis inèdits que avui es converteixen en una font d’informació de primer ordre.
El 12 d’abril del 1961, Yuri Gagarin seu en una càpsula minúscula sobre un míssil balístic intercontinental i, a 18.000 milles per hora, viatja cap a l’espai. El jove rus fa la volta a la Terra en només 106 minuts. En plena guerra freda, s’acaba de convertir en la primera persona que abandona el planeta. Una proesa que l’escriptor britànic Stephen Walker relata amb detall seixanta anys després en aquesta obra.
L’escriptor austríac Stefan Zweig, expert en retrats i a analitzar l’ànima humana, el 1932 va publicar Maria Antonieta, un dels seus llibres més aplaudits. Noranta anys després, aquesta obra, dedicada a la víctima més famosa de la guillotina, s’ha traduït per primera vegada al català. Maria Antonieta va néixer a Viena el 1755, filla de l’emperador austríac Francesc I i de Maria Teresa.
El maig del 1770, va contreure matrimoni, quan tenia catorze anys, amb Lluís XVI de França, moment en què es va convertir en un personatge interessant de la història. Zweig divideix el llibre pràcticament en dues parts: quan és reina i quan deixa de ser-ho, calumniada pels mitjans de l’època i fins a la mort. Maria Antonieta és una radiografia ben documentada de la Revolució Francesa, un episodi sembrat de luxes, misèries, traïcions, estafes, evasions, intrigues, lleialtat, deslleialtat, execucions i sacrificis.
