Dins de la col·lecció Dies que han fet Catalunya, Agustí Colomines desgrana els fets del 28 d’octubre del 1973, jornada en què la policia franquista va intervenir una reunió plenària de l’Assemblea de Catalunya que se celebrava a l’església de Santa Maria Mitjancera, prop de la presó Model de Barcelona, i va detenir cent tretze persones. Un dia crucial per a la generació seixantista i per a la lluita contra el franquisme.
L’autor de la molt recomanable novel·la Retorn a Killybegs ens sorprèn ara amb la història d’un periodista que, mentre segueix el judici contra el criminal nazi Klaus Barbie, el maig del 1987, investiga el passat del seu pare durant la Segona Guerra Mundial. Un home violent, capriciós i, fins i tot, segons alguns, boig. Però l’autor només vol una resposta: Què va fer durant l’ocupació el pare?
El catedràtic de Fisiologia Animal de la Universitat del País Basc Juan Ignacio Pérez exposa, en aquest llibre, les claus de l’èxit biològic que va permetre, ara fa sis milions d’anys, que la nostra espècie s’expandís fins als darrers confins del planeta i com, a partir d’aquests canvis, va desenvolupar certes capacitats cognitives i el valor de la cooperació.
Si busqueu una enciclopèdia de bandolers catalans, des del segle XV i fins al segle XIX, aquest és el vostre llibre. Després de Catalunya, terra de pirates, l’autora presenta una llista de centenars de bandolers dividits per comarques. Una proposta que demostra la certesa de la frase del virrei García Alvarez de Toledo: “Tot Catalunya està plena de bandolers”.
Josep Maria Gasch, segons recorda l’historiador Albert Balcells a la introducció d’aquest llibre, considerava que tots els advocats són responsables de les condicions en què els homes i les dones viuen i treballen, avancen o retrocedeixen, i, per tant, han de ser solidaris amb els oprimits i els explotats. I així ho va fer.
En aquesta obra, Balcells repassa els aspectes més rellevants de la seva extensa biografia. Gasch va ser defensor de treballadors a la Magistratura del Treball i de processats davant del Tribunal de Orden Público durant el franquisme. Va ser diputat i, més tard, secretari de la Junta de Govern del Col·legi d’Advocats de Barcelona, durant els anys setanta i vuitanta.
La seva vida al servei dels altres també la va desenvolupar al marge dels partits i dels sindicals, inspirat en un cristianisme obert i progressista. Va ser cofundador del bufet d’advocats Col·lectiu Ronda, va fomentar el cooperativisme de treball associat, va impulsar la banca ètica i va promoure les entitats de diàleg entre el cristianisme i la cultura del món actual.
