El dux de Venècia, i tota la ciutat, no dormien tranquils. Bona part de la seva riquesa depenia de la fabricació del vidre venecià, que era molt admirat i cotitzat arreu del món. El cristallo era més valuós que l’or, que els medicaments o les espècies. Però vivien torturats: i si alguna altra potència n’arribava a descobrir els secrets? Aleshores estarien perduts, ho sabien del cert. Així que van començar a pensar a blindar la prosperitat col·lectiva. La clau de tot pl