Octubre del 1879. Som a Porrera, al Priorat. Un grup de pagesos, a peu dret al bell mig d’una vinya de llicorella, discuteixen abrandadament. Les notícies que els arriben no són bones. Tots han llegit a El labriego que la fil·loxera, que ja ha assolat les vinyes franceses, avança imparable. A casa no en parlen, per no amoïnar les dones. Justament ara, que el vi català es paga a preu d’or… N’hi ha que defensen que els francesos trob
Que ve la fil·loxera!
A finals del segle XIX, un petit insecte atacava les arrels dels ceps i els matava en poc temps. Els viticultors observaven frustrats l’avenç imparable d’aquell animal que devorava les vinyes, just quan el vi català gaudia d’un moment extraordinari
Assessor
Llorenç Ferrer