El palau de Potala brillava com una muntanya de neu enmig de l’altiplà tibetà. El recinte monumental, seu del govern del dalai-lama, s’alçava gairebé com un organisme viu per damunt de Lhasa. Alexandra David-Néel sabia que havia de guardar-se de l’eufòria i no delatar-se, ja que hi havia arribat d’amagat i contravenint les normes que prohibien que hi entressin estrangers. Tot i així, quan es va veure al peu del formidable c