El 1967, Jocelyn Bell, una estudiant de doctorat d’Astronomia, es fixava en un estrany senyal que havia rebut el radiotelescopi que acabava de construir, amb l’ajut d’alguns companys de carrera, a prop de la ciutat britànica de Cambridge. Aquella emissió provenia d’un lloc molt concret del cel i es repetia cada 1,3 segons amb una precisió astoradora. De seguida, ella i el seu tutor, l’astrònom Anthony Hewish, van descartar la possibi
Púlsars, els fars del cosmos
