En aquesta novel·la tres històries es barregen i s’uneixen de manera sorprenent. Una jove mestra que, en temps de la República, escull un poblet del Penedès com a destí. Un aviador milionari que descobreix un poble al cor de l’illa de Nova Guinea. I, finalment, un periodista que els segueix el rastre.
A finals del 1931, tots els diaris publiquen un crim: el cadàver d’una ciutadana alemanya, Emmy Langer, s’ha trobat enterrat sota les rajoles d’una petita edificació del barri de Llefià, a Badalona. La periodista Margarita Casas segueix el cas per al mitjà pel qual treballa i, d’aquesta manera, els lectors s’endinsen en un temps, la Segona República, ple d’esperances i de ruptures revolucionàries.
A partir de cartes i textos de cròniques fins ara inèdites, el filòleg Josep Brugada presenta una extensa biografia d’Alfons el Magnànim, un dels monarques més destacats de la corona catalana. El llibre, que porta per subtítol Tres corones per a un rei –ja que Alfons va esdevenir líder també de Sardenya, Sicília i Nàpols–, s’endinsa tanten el seu vessant polític com en la seva faceta humanística.
Per primera vegada, un historiador francès s’acosta a aquesta família valenciana i als seus protagonistes principals –Alexandre, Cèsar i Lucrècia– fugint de la llegenda negra que els envolta. De fet, no cal fer servir la inventiva per llegir com una aventura extraordinària i tràgica la història d’una família que va aconseguir, en només tres generacions, imposar dos papes al món cristià.
Les dones formen el 55% de l’alumnat matriculat a les universitats espanyoles. No obstant això, el gènere dels estudiants no s’equipara dins les disciplines STEM (ciència, tecnologia, enginyeria i matemàtiques). A Informàtica només un 13% dels matriculats són dones, a Física són un 20% i a Astrofísica un 27%. Malgrat aquesta diferència, algunes dones han tingut, abans i ara, un paper destacat en aquestes disciplines científiques.
Aquesta obra, coordinada per Marta Aymerich i Àngels Fitó, recull les biografies de vint-i-una referents en els seus camps, com Ada Lovelace, la primera programadora d’ordinadors; Martha C. Epstein, biòloga estatunidenca especialitzada en genètica, o l’enginyera i empresària Kate Gleason, entre d’altres. Dones d’orígens, disciplines, contextos i entorns familiars molt diversos, però amb una cosa en comú: les seves experiències vitals i acadèmiques conviden a reflexionar sobre els impediments que van trobar per dur a terme la seva activitat i ser valorades.
