Héctor Oliva presenta la vida de sis catalans que van anar a Amèrica: Facundo Bacardí, el fundador d’una casa de rom famosa; Fèlix Cardona, descobridor del Salto Ángel (Veneçuela), la cascada més alta del món; Ramon Mercader, l’assassí de Trotski; Gaspar de Portolà, governador de Califòrnia; l’adinerat virrei Amat, i Pepe Figueres, tres vegades president de Costa Rica
L’historiador Fermí Rubiralta presenta en aquest volum les causes, la configuració i les reivindicacions de la Unió dels Catalans Independentistes (UCI), la primera organització catalana que, amb seu a Cuba, va incorporar la paraula independència a les seves sigles.
Com un moviment musical va poder canviar la fesomia d’un país i esdevenir patrimoni cultural dels Països Catalans? Antoni Batista, que va exercir de crític musical, analitza el moviment de la Nova Cançó a partir de l’amistat que comparteix amb alguns dels seus protagonistes més reconeguts, com Joan Manuel Serrat, Raimon, Lluís Llach, Maria del Mar Bonet, Sisa i La Trinca.
La matinada del 24 d’abril del 1622, uns monjos del monestir de Sant Esteve de Banyoles (Girona) van fer explotar un barril de pólvora a l’interior de les estances abacials que va provocar la mort del pare abat. Miquel Fañanàs aprofita aquest fet històric per construir una novel·la misteriosa i apassionant que ens durà a descobrir –a través d’un jove postulant– els motius d’aquest acte violent.
Després dels atemptats contra els periodistes de la revista Charlie Hebdo, a París, el gener del 2015, es van poder veure imatges de Voltaire acompanyades del lema Je suis Charlie i el seu llibre Tractat sobre la tolerància va passar a encapçalar la llista dels llibres més venuts a França. D’aquesta manera, davant d’un atemptat contra la llibertat d’expressió, es presentava la bandera de la Il·lustració contra la infàmia. I des d’aleshores, el llegat d’aquest moviment del segle XVIII ha revifat de manera inesperada.
En aquest llibre, el catedràtic d’Història i director de l’École des hautes études en sciences sociales, Antoine Lilti, posa en dubte la imatge que avui es projecta de
la Il·lustració, com una doctrina associada al progrés, al liberalisme polític i a valors com la llibertat, la superioritat de la raó i el pensament crític sobre la fe i la tradició. A més, assegura que aquest moviment no va proposar una doctrina filosòfica coherent ni un projecte filosòfic comú, perquè va ser un “moviment polifònic i profundament reflexiu, les tensions i defectes del qual acompanyen l’entrada al món modern”.
