El mirall li retorna la imatge dels cabells negres encerats i lluents, perfumats d’oli, i un bigoti fi, encara discret, enganxat al llavi sensual que xiuxiueja: “Sous la déchirure du nuage noir qui s’éloigne...”. Mentre surt de l’habitació de l’hotel on s’allotja, recita el primer vers del seu darrer poema-quadre, La metamorfosi de Narcís.
És 19 de juliol, però el clima britànic mai no permet que
