Veus com se t'està acostant amb un somriure d’orella a orella. Et sona la seva cara i recordes perfectament el dia que hi vas parlar durant mitja hora a la festa de l’amiga que teniu en comú. Però a cada passa que fa, el cor et batega més i més fort: Com coi es deia?
Som inherents al nom que ens ha estat donat, que per a nosaltres té tota la importància i la lògica del món: Em dic tal, perquè Pasqual.
Nomenclàtor: l’art de tenir tots els noms al cap
Expliquem la feina d’aquests esclaus, que consistia a recordar als seus amos els noms de les persones que veien
