La Ruta 66, Aureli Argemí, la Lleva del Biberó, la fam soviètica i l’Ateneu Barcelonès

La llavor sembrada
Aureli Argemí
Pòrtic
'La llavor sembrada'

Les memòries d'Aureli Argemí repassen els moments més importants de la seva vida, com l'entrada a l'abadia de Montserrat, l’exili al costat de l'abat Escarré i l'ingrés a la comunitat de Cuixà. Després, també va participar en la creació del CIEMEN, a favor dels drets de tots els pobles marginats, la Crida i la Plataforma pel Dret a Decidir, entitat que va convocar les primeres manifestacions independentistes de masses.

La ruta invisible
Jordi Galli
Quaderns Crema
'La ruta invisible'

Entre l’assaig i la crònica de viatges, el corrector i traductor Jordi Galli ens presenta una travessia per la Ruta 66, que creua els Estats Units des de Chicago fins a Santa Mònica (Los Angeles). Un recorregut de 3.939 quilòmetres que li permet parlar de diferents episodis de la història del país, com la febre de l’or negre, el genocidi dels pobles indígenes i el sorgiment del somni americà.

La guerra que vas perdre
Joan Calsina Forrellad
Columna
'La guerra que vas perdre'

Joan Calsina recupera la història real d’en Miquel i en Jaume, dos amics que, el 1938, són obligats a allistar-se a l’exèrcit republicà i són enviats al front. Només tenen disset anys, formen part de la Lleva del Biberó. Primer descobriran la lluita i la mort; després, l’exili i els camps de concentració. Un relat sobre l’amistat, el silenci, la derrota i l’oblit.

Tren a Samarcanda
Guzel Yájina
Acantilado
1505962.54

Rússia, 1923. El comandant Déyev, un jove veterà de la guerra civil russa, té una missió: evacuar amb tren cinc-cents nens d’un orfenat de Kazan, al centre del país, i portar-los fins a Samarcanda. L'acompanya Bélaya, la representant de la Comissió de la Infància, una bolxevic de caràcter fort. Una aventura èpica que descriu amb realisme la primera gran fam soviètica.

Un palau de Barcelona
Mateu Barba
La Magrana
1481066.56

Al número 6 del carrer de la Canuda de Barcelona hi ha un edifici ben singular. Des de fa cent anys és la seu de l’Ateneu Barcelonès, però la seva història es remunta al segle XVIII, quan Antoni Ferrer de Llupià i Brossa, baró de Savassona, va adquirir la finca i va iniciar la construcció d’un palau (1782). A partir del 1836, l’immoble va passar a ser residència de Jaume Torrents Serramalera, propietari d’un negoci de carn porcina i d’una flota de velers mer- cants, que segons els historiadors, controlava des del terrat.

Remodelacions diverses

En aquest llibre, Mateu Barba, arquitecte que ha format part de l'equip que ha fet la darrera remodelació del palau, no tan sols posa èmfasi en fets que han marcat la seva història, sinó també en la qualitat arquitectònica i artística, com ara les pintures de Francesc Pla El Vigatà i les remodelacions dirigides per arquitectes com Elies Rogent, Josep Font i Gumà i Josep M. Jujol. En definitiva, Un palau de Barcelona és la història d'un edifici que ha anat canviant en paral·lel a l'evolució de la ciutat.