No en parlava mai, i si mai ho feia havia de sostenir les brases del caliu amb les mans. Deia que al principi els oficials es deixaren engalipar pels afalacs i les mostres de submissió, i que ni ell ni ningú no saberen com advertir-los. “Dels moros era millor no fiar-se’n, no n’hi havia cap de bo, donar-los l’esquena era regalar-los la vida”, i podies veure les brases que bategaven sobre els coixinets de pell endurida i morta. De vegades era una sola p