L’escriptor francès posa el seu particular estil literari al servei d’un nou moment de la història: el final del període colonial i la creació de l’Estat Independent del Congo. El llibre comença amb la Conferència de Berlín (1884-1885) i, a partir d’aquí, Vuillard retrata diferents figures, com el rei Leopold II, l’explorador Charles Lemaire, el torturador Léon Fiévez i els negociadors germans Goffinet.
A través del personatge de la Martina, una estudiant de doctorat, aquesta escriptora mataronina reivindica la figura de Matilde Escalas, una compositora mallorquina de finals del segle XIX que va treballar amb Isaac Albéniz, Erik Satie i altres grans músics de l'època, i que sempre va viure a l'ombra del seu amant, Santiago Rusiñol. Una dona del modernisme català que va renunciar a la seva carrera per amor.
Al pròleg d’aquest llibre, l’autor confessa: “Mai he estat capaç de recordar les dates”. I potser per això les fa servir com a entrada d’una narració d’una trentena de fets històrics, des de la vida a les coves de Lascaux fins al cop d’estat de Pinochet a Xile. Episodis que el porten a preguntar-se: Què és un fet històric? Per què alguns esdeveniments formen part dels manuals i d'altres no?
La vida de l’alcalde de Bellver de Cerdanya durant la Guerra Civil es pot qualificar d’insòlita. Mentre ocupava aquest càrrec, Joan Solé Cristòfol va defensar el poble contra pretesos revolucionaris i, després, en plena Segona Guerra Mundial, va donar suport heroicament als qui combatien el feixisme.
