El que avui, per a la majoria de barcelonins, no és més que el nom d’una parada de metro remota, però de sonoritat poètica, durant segles va ser sinònim d’esbarjo, fugida privada i repòs per a reis, reines i convidats de luxe. Més encara: Martí l’Humà hi va destinar esforços ingents per construir-s’hi un palau sumptuós, on s’escapava sempre que els afers polítics li ho permetien; i, si bé els seus avantpassats havien adquirit i disposat aquella finca del costat d’obaga d
Un dia de cacera amb Martí l'Humà
La finca de Valldaura, al bell mig de Collserola, va ser la primera fundació cistercenca del Principat, però els monjos no s’hi van estar gaire. El monestir era massa a prop de Barcelona per a un descans espiritual ideal. En canvi, van ser els reis catalans els qui van trobar-hi l’indret d’esbarjo ideal i un vedat de caça particular

Assessor
Vicente Guallart i Robert Álvarez
Guardar a favorits