El món occidental va tenir constància del Poema de Gilgamesh al segle XIX, quan l’arqueòleg francès Austin Henry Layard va descobrir a Nínive, l’antiga capital de Mesopotàmia (l’actual Iraq), la biblioteca del rei assiri Assurbanipal, que va regnar al segle VII aC. Estava formada per vint-i-cinc mil tauletes d’argila escrites en llengua accàdia i en caràcters cuneïformes, que van ser traslladades al Museu Britànic de Londres. El 1872, gairebé vint anys després de la descobert
L'epopeia de Gilgamesh
Escrit fa més de quatre mil anys a Mesopotàmia, el 'Poema de Gilgamesh' és l’obra més antiga conservada de la literatura universal. Explica la història del rei Uruk i de la seva recerca de la immortalitat, una epopeia que, a més de relatar aventures mítiques, planteja preguntes fonamentals sobre la vida, la mort i el sentit de l’existència
