El món occidental va tenir constància del Poema de Gilgamesh al segle XIX, quan l’arqueòleg francès Austin Henry Layard va descobrir a Nínive, l’antiga capital de Mesopotàmia (l’actual Iraq), la biblioteca del rei assiri Assurbanipal, que va regnar al segle VII aC. Estava formada per vint-i-cinc mil tauletes d’argila escrites en llengua accàdia i en caràcters cuneïformes, que van ser traslladades al Museu Britànic de Londres. El 1872, gairebé vint anys després de la descobert