Era la nit del 14 de juliol del 1984, la dia-da nacional francesa, quan Raymond Vaccarizi, ciutadà francès d’origen algerià de trenta-quatre anys, va treure el cap entre els barrots de la finestra de la seva cel·la, a la presó Model de Barcelona, per parlar amb la seva esposa, que era al carrer.
Penats i familiars solien comunicar-se d’aquesta manera per estalviar-se els tràmits de visita. Allò fora de l’habitual van ser