La meva àvia sovint acostumava a queixar-se dient: “Ja sé que esteu pensant que estic feta a l’antiga, però jo, quan vaig a un restaurant, m’agrada trobar-m’hi una taula ben parada. Em fa l’efecte que tampoc no demano la gran cosa”, complementava en la seva defensa amb el que ella anomenava bons costums. “Fins i tot, m’atreviria a assegurar, i això sí que no m’ho podreu pas negar, que una taula parada com D&