Si us fem pensar en grans finals de la música clàssica, és possible que us vinguin al cap paraules com èpica i rotunditat, o potser pensareu automàticament en onomatopeies com tatxam o bum. Aquesta secció final d’una peça clàssica, que serveix per reforçar la sensació d’acabament, és la coda. En la música clàssica europea dels segles XVIII i XIX, la coda es basava en gran part en una fórmula coneguda com la cadència perfecta que resol la tensió harmò
L'última nota
Totes les obres musicals tenen una clausura. N’hi ha d’apoteòsiques, d’estremidores i de desconcertants. Hi ha tants inicis com finals
Guardar a favorits
