En una clariana de Vallvidrera, dos homes es col·loquen d’esquena i comencen a fer passes per allunyar-se. Un, dos... Víctor Balaguer esgrimeix l’arma amb una mà. El seu oponent, un militar noble, camina més dret que un pal d’escombra. Quatre, cinc, sis... Balaguer sua i respira feixugament. Fermen els pedrenyals, primer l’aristòcrata i a continuació el poeta. Vuit, nou... i deu. Es giren i apunten. El militar espera. Balaguer pre
Víctor Balaguer, el gran romàntic
Poques persones han fet més per la recuperació de la llengua i la identitat catalanes que Víctor Balaguer. Però tot i les seves aportacions, polifacètiques i cabdals, dos-cents anys després és encara una figura poc coneguda pels catalans. De fet, ni tan sols hi ha un carrer de la seva Barcelona natal que el recordi
