Una potent sacsejada travessa d’una banda a l’altra la xarxa de museus europeus. Els més enrampats són els vells museus d’història natural i els museus etnològics, però no són pas els únics. Aquest esclat, que posa en alerta els equips de direcció de nombrosos museus –institucions, val a dir, claus en la configuració de les identitats europees–, arriba moltes vegades de la manera més inesperada: a través d’una carta oberta adreçada a la direcció d’un museu, mitjançant