La nit del 10 d’octubre del 1936, al cementiri de la Seu d’Urgell, van ser afusellades vint-i-tres persones. Quan al cap d’un any se’n van exhumar els cadàvers, només en van aparèixer vint-i-dos. Faltava Jaume Sabrià. Anys més tard, l’autor d’aquesta investigació, Premi Carles Rahola 2024, relata la recerca del seu avi i posa en evidència l’arbitrarietat de la violència.
A través dels ulls d’un nen d’onze anys, descobrim la història del monestir de Montserrat durant la Guerra Civil, quan l’abadia es va transformar en un hospital, en un centre cultural i en un lloc de refugi per ordre del govern de la Generalitat. Un espai en el qual van conviure figures com el doctor Josep Trueta, el poeta soldat Manuel Altolaguirre, el president Lluís Companys i el tenor Emili Vendrell.
Dues dècades després de la presentació del llibre Els ibers del nord (2005), de Joan Sanmartí i Carme Belarte, l’arqueòloga publica, conjuntament amb Joan Santacana, un nou volum en el qual presenta totes les descobertes que s’han fet sobre aquesta civilització els darrers anys. Un llibre que pretén visibilitzar la història i la cultura d’un poble que va ser escombrat pels romans.
Quinze anys després que es publiqués a França (2009) –aquesta obra va ser escrita per Éric Vuillard molt abans que el 2017 fos reconegut internacionalment amb el Premi Goncourt per L’ordre del dia (Edicions 62)–, Conquistadores arriba, finalment, al públic d’aquí. En aquest llibre, el francès narra, amb la seva forma tan personal d’explicar la història, la conquesta del Perú (1532) per part de les tropes de Francisco Pizarro i analitza la seva figura.
Vic va ser una de les ciutats escollides per les Brigades Internacionals per establir-hi un hospital, que va estar operatiu entre l’abril del 1938 i el gener del 1939. En aquells centres, les infermeres internacionals, que havien arribat a Catalunya d’arreu del món per lluitar contra el feixisme, s’enfrontaven amb el dolor, la pèrdua, la precarietat, la negligència, però també gaudien de la solidaritat. Veus sovint silenciades que ara han estat recuperades per la investigadora M. Cinta Sadurní i el periodista Xavier Bardolet.
Dos exemples
Figures com la francesa d’origen romanès Fanny Bré, que defensava que les infermeres havien de tenir cura del cos però també havien d’atendre la moral dels malalts, estimulant, sempre que fos possible, la seva participació en activitats politicoculturals. O el cas de Chrissie Wallace, una jove infermera escocesa de vint-i-tres anys que va arribar a Catalunya amb el seu marit, metge de professió, i va morir de febre tifoide després de néixer el seu fill.
